MOEBIUS
Los comienzos nunca son sorpresivos, como tampoco lo son los finales. Si se analizaran los hechos una vez ocurridos, muy pronto uno se daría cuenta de que algo ya los hacía prever o de que algún detalle podría haber indicado el camino del desenlace. Prólogos y epílogos éstos que -probablemente- no pudieron ser interpretados. Dejémonos de tanta perorata inútil: Un inicio nunca es el inicio, un final jamás es el final, siempre se puede ir más allá. El temor puede surgir cuando uno se pregunta hacia qué lado -entonces- buscar esos indicios reveladores. Para mí no existen dudas al respecto: La vida corre en un solo sentido… hacia atrás.
MOEBIUS
Os começos nunca são inesperados, como também não o são os finais. Se os fatos fossem analisados depois de terem ocorrido, muito rapidamente você perceberia que algo fazia prevê-los ou que algum detalhe poderia ter indicado o caminho do desenlace. Prólogos e epílogos estes que -provavelmente- você não soube interpretar. Chega de tanta digressão inútil: Um início nunca é o início, um final jamais é o final, você sempre pode ir além. O temor pode aparecer quando você se perguntar para que lado -então- procurar esses indícios reveladores. Para mim não há dúvida sobre isso: A vida corre num só sentido... para trás.
MOEBIUS
Beginnings are never unexpected, as the endings are not either. If the events were analyzed once they had occurred, you’d very soon realise there was something to be foreseen or that some detail could have shown you the way of the outcome. Prologues and epilogues you -probably- weren’t able to interpret. Let's stop with all these pointless ramblings: A start is never the start, an end is never the end; you can always take a step beyond. The fear might turn up when you wonder which way to turn to look for those telltale signs. There’s no doubt for me about that: life runs just in one way... backwards.
MOEBIUS
Els principis mai són sorprenents, com tampoc ho són els finals. Si s’analitzen els fets una vegada ocorreguts, molt prompte un s’adonaria de que quelcom ja els feia preveure o de que algun xicotet detall podria haver indicat el camí del desenllaç. Pròlegs, epílegs aquests que -probablement- no van poder ser interpretats. Deixem-nos de tant divagació inútil: un inici mai es l’ inici, un final mai es el final, sempre es pot anar més enllà. El temor pot sorgir quan un es pregunta cap a quin costat -aleshores- buscar eixos indicis reveladors. Per a mi no existeixen dubtes al respecte: la vida corre en un sol sentit... cap enrere.
MOEBIUS
Les débuts ne sont jamais inattendus, de même que les fins ne le sont pas non plus. Si on analyse les événements une fois qu’ils se sont produits, on réalisera bientôt que quelque chose était déjà prévue ou qu’un détail pourrait nous avoir mis sur la voie du dénouement. Prologues et épilogues ceux qui -probablement- n’ont pas pu être interprétés. Laissons toutes ces divagations futiles: Un début n'est jamais le début, une fin n'est jamais la fin, on peut toujours aller plus loin. La peur peut survenir lorsque l'on se demande dans quel sens -alors- chercher ces indices révélateurs. Pour moi, il ne fait aucun doute à ce sujet: la vie va dans une seule direction ... en arrière.
MOEBIUS
Η αρχή δεν είναι ποτέ απρόσμενη το ίδιο και το τέλος. Αν τα γεγονότα αναλύονταν κάθε φορά που συνέβαιναν πολύ σύντομα θα καταλάβαινες ότι υπήρχε κάτι που μπορούσε να έχει προβλεφτεί η ότι κάποια λεπτομέρεια θα μπορούσε να σου έχει δείξει το αποτέλεσμα (συνέπεια). Οι πρόλογοι και οι επίλογοι που (ίσως) εσύ δεν μπόρεσες να ερμηνεύσεις. Ας σταματήσουμε με όλη αυτή την μάταια φλυαρία. Η αρχή δεν είναι ποτέ η αρχή και το τέλος δεν είναι ποτέ το τέλος, πάντα μπορεί να πας ένα βήμα πιο πέρα. Ο φόβος ίσως εμφανιστεί όταν αναρωτιέσαι προς τα πού να ψάξεις αυτά τα μαρτυριάρικα σημάδια. Για μένα δεν υπάρχει αμφιβολία γι`αυτό: Η ζωή τρέχει προς μόνο μία κατεύθυνση…… προς τα πίσω.